dijous, 4 de juliol del 2019
Eres Pistón
dijous, 19 de gener del 2012
Com un record d’infantesa
Un poema de Jacques Prévert que em va impactar quan tenia 10 anys i encara s’em fica un nus a la gola quan el torne a llegir. La música és de la cançó Inventari del Pau Alabajos interpretada per Ana i Alicia que ho fan d’alló més bé.
Déjeuner du matin
Il a mis le café
Dans la tasse
Il a mis le lait
Dans la tasse de café
Il a mis le sucre
Dans le café au lait
Avec la petite cuiller
Il a tourné
Il a bu le café au lait
Et il a reposé la tasse
Sans me parler
Il a allumé
Une cigarette
Il a fait des ronds
Avec la fumée
Il a mis les cendres
Dans le cendrier
Sans me parler
Sans me regarder
Il s'est levé
Il a mis
Son chapeau sur sa tête
Il a mis son manteau de pluie
Parce qu'il pleuvait
Et il est parti
Sous la pluie
Sans une parole
Sans me regarder
Et moi j'ai pris
Ma tête dans ma main
Et j'ai pleuré
divendres, 21 d’octubre del 2011
AGUR
Un matí
Un camí
Un molí
Un matí
Un camí
Una cova
Un matí
Un camí
Un castell
Una nit
Un camí
Un estel
Un estiu
La tardor
La nit
La nit
La nit ....
Un plany
I un adéu
dijous, 19 de maig del 2011
Al País de L’Olivera (Obrint Pas–Coratge)
Al país de l’olivera
hi ha un riu de paper
unes galtes color terra
i un somriure d’argent
al país de les riberes
hi ha un canyar sota els estels
i un mural de fulles seques
a l’ombra d’un taronger
Al país de l’olivera
Al país que dorm a l’era
hi ha polsim de fruites velles
bicicletes entre sèquies
arracades de cireres
al país de les teulades
hi ha besos d’aigua llimó
arrapades a les cames
parotets a dins del cor
Al país que dorm a l’era
Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd.
Al país de cases blanques
hi ha pins banyats en sal
margallons entre baladres
peus descalços dins el mar
al país de les marines
hi ha un sol roig a les vesprades
catxirulos a les platges
i uns dits pentinant onades
Al país de cases blanques
Al país de les rialles
hi ha raïm a les porxades
ametles i olives negres
un arròs fet amb costelles
al país de les costeres
hi ha llaüts i guitarrons
i la veu de les rondalles
pessigant les emocions
Al país de les rialles
Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes
somnis dibuixats a l’aire
promeses a les orelles
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret
un lligam que mai no es trenca
un amor que mai no es perd
dimecres, 11 de maig del 2011
Un poema de Manel
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
Que et pintarà als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
Seràs tota una experta a tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
Que té acollonits tots els nens del veïnat.
I seràs un sac de mals o seràs una roca.
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
I potser no seré el teu amic,
Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
Una mala tarda.
I potser dormiré abraçadet
A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
Quan no m'enteri de les coses.
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
Que un raconet del menjador farà d'escenari
I que ningú sospitarà de qui estic parlant.
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
I em podran veure somriure una mica per sota del nas,
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.
dimarts, 8 de febrer del 2011
CARDUELIS
una remor
una vida que s’esmicola
i es dilueix
sense por
i sense remei
si no estàs
si no vens
si no existeixes
si no ets.
Fuig de mi
surt al mon
No tornes
a caure
en els mateixos
errors.
dijous, 9 de desembre del 2010
NO EM DEIXES PERDRE’M
Deixe trontollar
l’ànima
no la puc parar
és com les fulles
al vell pati
que arrabassades
pel vent
donen voltes
per detindres
davant del temps
sense esme
ni força
per udolar.
On està
l’antiga empenta,
que s’ha fet
de la força,
on estan
les banderes
que ens guiaven
pels camins
i per les bordes
on moriem
per la causa
i lluitavem
per idees
per raons
i per fronteres